Publico un petit fragment d’una entrevista que vaig fer al Marc Guerrero [facebook], cap de l’àrea de Projecció Internacional de la Fundació CatDem. Per llegir la resta de l’entrevista i veure un petit vídeo del Marc clica [AQUÍ]
P-Però per què s’ha de millorar el prestigi internacional de Catalunya?
R-Si tu jugues en un context global com l’actual és impresindible que la teva veu sigui escoltada internacionalment. I per ser escoltat has de ser ben vist i, sobretot, respectat. Però no només a Europa sinó, també, al món. A més, aquí s’hi suma el fet que Catalunya no és un Estat i que, per tant, ha de tenir els seus propis mecanismes per ser present al món. Però independentment d’això, el nacionalisme català sempre ha tingut una vocació universal. És a dir, sempre ha apostat per ser la punta de llança en molts camps i això, finalment, també et situa al món.
P-I en els últims temps, aquesta vocació s’ha perdut?
R-En molts terrenys sí. Especialment, però, en el polític. Durant molts anys els governs de CiU, amb el lideratge de Pujol, es van caracteritzar per portar a terme una actuació exterior molt potent que, en els últims anys, s’ha diluit. Aquest paper internacional s’ha de tornar a posar damunt la taula urgentment. Catalunya no pot mirar com les oportunitats passen enfront seu sense reaccionar. Ara, més que mai, hem de ser presents a Europa i, sobretot, presents al món.
P-Però en una Europa construida i definida només pels Estats com hi ha de tenir veu Catalunya?
R-L’aposta nostra sempre ha estat per una Europa dels pobles. De fet, el catalanisme ha estat, des de sempre, molt lligat a un sentiment europeista. Catalunya ha tingut un lideratge molt fort a l’Assemblea de Regions d’Europa, als Quatre Motors d’Europa o al Comitè de les Regions Legislatives, per exemple. Ara, és cert que aquesta via, si les coses no canvien, sembla esgotada si només hi pots participar quan ets un Estat. Això, però, no ens ha de fer perdre l’esperança.
P-Per què?
R-Doncs perquè en el globalitzat món on vivim, els Estats cada dia tenen menys poder. El control estatal és cada vegada més complicat i les fronteres que semblaven inamovibles s’estan desdibuixant. Sense anar més lluny Espanya, amb molt poc temps, ha perdut moltes competències enfront l’UE. S’està definint una nova estructura institucional, a Europa i al món, que ha de ser una gran oportunitat pels anhels de llibertat de Catalunya.
P-I com ho ha de fer Catalunya per situar-se al món?
R-Com a catalans hem de tenir l’ambició de ser els millor. Però els millors en tots els àmbits. Ja sigui en el terreny individual o col·lectiu hem de buscar d’excel·lir. Hem d’aportar al món projectes solvents, eficients i seriosos. Hem de generar més Dalís, Mirós, Massagués, Gaudís o Carreras. Hem de fer que des d’una prespectiva catalana se’ns escolti al món. Ja sigui en temes educatius, mèdics, d’infrestuctures o empresarials hem d’aconseguir ser un referent mundial. Només d’aquesta manera podrem ser escoltats. Som un poble petit i el nostre tamany no ens permet excercir de potència. Això és una evidència, no cal pensar-hi més. Per tant: o som els millors o, directament, no serem.